Com tantes vegades, Jesús gira les escales de valors que tenien -que tenim- els creients. En primer lloc, anant a terres de l'estranger per a predicar; en segon lloc intentant defugir la fama, amagant-se dels "fans"; en tercer lloc, parlant amb una dona estrangera. Cap d'aquestes coses era "il•legal", però totes elles podien portar "conseqüències" als qui ho fessin.
Predicar als estrangers era per a molts una manca de respecte. El poble escollit era l'únic que podia rebre la revelació, i els altres n'havien de quedar al marge. Jesús ens dóna pistes des de ben prest de quin ha de ser l'abast del seu evangeli.
La fama mai va ser "motor" en el quefer de Jesús. Els seus indicadors mai van ser la popularitat ni el populisme. Recordem que una de les temptacions del desert que recull l'evangelista Mateu, és llançar-se de dalt a baix del Temple, i baixar levitant, fent-se famós.
La darrera és la de parlar amb dones. Jesús en tenia costum de tractar les dones com a iguals, però hem de reconèixer que açò no era el tracte normal. Parlar amb una dona podia ser dolent per a tots dos, més si era estrangers. Si a més la posa com a exemple de fe, davant els jueus l'escàndol és rodó.
Moltes vegades ens deixem endur per els convencionalismes, per les pautes establertes, per les rígides marges dels costums. Si Jesús ho hagués fet així, aquella filla de la dona cananea, que li va parlar amb tota franquesa, i una mica de coratge, possiblement hauria tingut una vida molt més difícil. Un cop més, Jesús salva les persones, per damunt dels legalismes i els convencionalismes.
Siguem capaços, com Ell, de acceptar els "gossets" que ningú vol, acollint-los com Ell els acollí
No hay comentarios:
Publicar un comentario