La Llei mosaica mana que els tots primogènits d'Israel han de ser oferts al Senyor. Açò significava, en teoria, que tots els primogènits, els dels animals i els dels homes i dones, havien de ser sacrificats en ofrena a Déu. El seny havia disposat que es podia oferir un sacrifici en rescat dels primogènits dels animals de cabestre, rucs, someres, etc, i dels fills dels jueus. Aquest rescat és el que anaren a oferir Josep i Maria al Temple. La llei mana que els fills siguin rescatats per un anyell, o en cas de ser de família pobre, per un parell de colomins o tórtores.
Lluc posa especial interès en mostrar una família que compleix els manaments, que compleix la Llei, sense fissures. A la vegada ens assenyala que Jesús és presentat i ofert a Déu. Les senyals que Déu el reconeix com a Fill, Maria ja les coneix. Li basta recordar els pastors que la visitaren, els mags que li portaren presents, etc.
Simeó i Anna reconeixen Déu en l’Infant. La seva vida de pregària, a la presència de Déu, els ho permet. No és possible descobrir Déu en la nostra vida si no és des de la pregària. Serem incapaços de descobrir la ma de Déu que ens acompanya, en moments bons i en moments de dificultat, si la nostra vida esta centrada en altres realitats, més mundanes. Tan sols des del centrament en Déu podem descobrir-lo en la nostra quotidianitat.
L’Infant creixia i s’enfortia, però tenia Déu en la seva vida.
Facem lloc també a Déu en la nostra vida i tindrem el seu favor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario