25. molts publicans i altra gent eren a taula (Lc 5, 27-32)

En sis versets, dues històries.

En la primera, Jesús escull, amb la seva llibertat absoluta, aquell qui considera que ha de ser el seu deixeble. Sense consideracions d'origen social, ni de bona fama entre les persones del poble, ni de cap casta. Jesús proposa Levi de segir-lo; el publica decideix deixar-ho tot i anar-hi. És el "procediment estàndar" de Jesús i de Déu. La nostra llibertat és sempre absoluta en el moment d'escollir el nostre camí. Segueix un canvi de vida, que en aquest cas es concreta en el primer moment en el dinar que prepara amb els seus amics per tal de presentar-los Jesús. És la seva primera tasca d'evangelització. Comunicar als amics i coneguts de manera més o menys explícita el nou camí que un ha emprès i donar-ne testimoni, amb normalitat, sense grans paraules, sense esdeveniments extraordinaris, amb la normalitat d'un dinar entre amics...

Durant aquest dinar d'amics, es produeix la segona històra. Els fariseus i els mestres de la llei, especialistes en rituals i en puresa, recriminen als deixebles aquestes companyies de Jesús. La resposta de Jesús és a la vegada una resposta als fariseus i una crida a la reactivació de la evangelització en el nostres dies: Són aquells que no el coneixen els que han de sentir el seu missatge, aquells que l'han oblidat, que s'han fet enfora, aquells que han de rebre de primera ma o de nou altra vegada la Bona Nova. Que açò ens representi integrar-nos en espais nous, poc habituals, sortir de les nostres esglésies i reunir-nos amb gent "que no va a missa" no ens ha de fer por.
Són els "malalts" d'avui en dia als que Jesús també es referia quan els fariseus li demanaven pels amics de Leví

-- Senyor, que sapiguem compartir amb els publicans la seva taula, i sapiguem convidar-los a la nostra.