La presència de Jesús mou la gent a anar-hi darrera. Mentre ell va en barca, la gent va passant la notícia per la vorera, i quan arriben ja hi ha gent congregada esperant. Esperant, i amb esperança. La gent que segueix Jesús te fe absoluta en la seva capacitat per a salvar-los. En ocasions, esperen ser salvats dels mals físics, de les malalties. En ocasions esperen ser alliberats de mals més profunds. I confien plenament en que tan just tocant les borles del seu mantell, la salvació els arribarà.
De quins mals necessita la nostra societat ser salvada? de quines mancances hem de ser alliberats? Certament les nostrs necessitats no són les de la gent que anava en llitera darrera el mantell de Jesús, o que esperava que la seva sombra li passés per damunt.
Però el cert és que la nostra societat necessita ser salvada, i no troba qui la pugui acompanyar fins a Jesús.
"Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer". Ara, a la nostra església li costa fer-se sentir com a portaveu de Crist. Ens costa estar al costat dels necessitats, dels pobres, dels malalts. és molt més fàcil estar amb els rics.
Potser Jesús era reconegut per la seva pròpia presència entre els necessitats.
Potser la mateixa presència entre els pobres ens faria a nosaltres com a comunitat ser transmissora de salvació?
No hay comentarios:
Publicar un comentario