Els dos mil anys de cristianisme potser ens han fet oblidar aquestes paraules del Mestre, encara que no -gràcies a Déu- les que segueixen en l'evangeli segons Mateu. La crítica de Jesús a les oracions que es feien en el temple, acompanyant els sacrificis, en els sopars del sabbat, en la commemoració de la Pasqua, es pot fer també a les nostres oracions i pregàries. El silenci ens fa por, molta por. I l'omplim de frases i de paraules que moltes vegades no ens diuen res, que només ens surten els llavis i no del cor.
La pregària que Jesús ens mostra, és una oració que li surt del cor, del seu cor de Fill, una oració centrada en el Pare, en nosaltres, pecadors, i en els nostres germans.
Si ho recordeu, els tres eixos que han de presidir la nostra vida cristiana estan enfocats a les tres mateixes realitats, als que dediquen el la pregària, el dejuni i l'almòina. Amb aquests tres puntals podem construir una vida plena, referenciada en Jesús i el seu Evangeli.
-- Senyor, feis que cerquem el silenci, que ens sigui necessari com l'aire, per tal de poder-te trobar, de poder-te escoltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario