Avui l'Església ens posa l'accent en el text de Marc anterior de la multiplicació dels pans. Però n'és el preludi, no n'està deslligat.
Destaca la importància que Jesús dóna a la formació i a la pregària del seu "equip". Com a bon entrenador, després d'haver enviat els 72, reunieix els apòstols i els "retira" del brogit dels viatges, de les curacions, de les predicacions. Anar a un lloc despoblat, per a reposar, vol dir tenir la oportunitat d'interioritzar el missatge, d'aprofondir en el coneixement personal de Jesús. Altrament, les activitats ens priven de fer allò fonamental. Marc diu que no hi havia temps de menjar ni dormir.
Tots sabem que, puntualment, podem passar sense menjar ni descansar com cal, però a la llarga, les nostres forces s'acaben ràpidament, i el resultat és nul. De la mateixa manera hem de cuidar la nostra vida interior. Fer activitats sense refer les nostres forces espirituals és, a llarg termini, un despropòsit.
Altra cosa és que els plans ens surtin com s'ahn fet. Tampoic a Jesús els surt la "jugada" d'anar a un lloc despoblat, perquè la gent els segueix i els troba. Llavors, s'imposa la urgència. Jesús els instrueix. Més tard vindrà la multiplicació dels pans, però primer, un element fonamental com la formació és protagonista.
Sense la orientació corresponent, tots anem perduts. Rebre les indicacions sobre els nostres objectius, les nostres metes, és imprescindible. Fer les revisions dels programes de les parròquies i la diòcesi, també. Hem de saber fer-ho en un lloc despoblat, després de reposar un poc en presència de Déu, però sense descuidar les necessitats de la gent.
Un equilibri complicat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario