Amb la ment estreta, marcada pels ritualismes dels fariseus, hi havia (hi ha encara) una llarga llista d'aliments impurs que els jueus piadosos no poden de cap manera consumir. Hi entra aquí el porc, ben conegut, però també la llebre, el teixó, el camell, i entre els provinents de la mar les llagostes, gambetes, ostres, crancs, tauró i bagra també estan prohibits. No hi estan encanvi els llagots, dels que s'alimentava el Baptista. La manera de sqacrificar els animals de la terra, també pot ser causa d'impuresa, malgrat sigui un animal pur, ja que la sang ha de ser totalment extreta abans del consum humà, i el sacrifici ha de ser fet d'una determinada manera.
Sense donar o llevar la raó a aquestes tradicions, Jesús passa per damunt del context de la discusió alimentària i va "al cor" de la qüestió. El que realment fa impur l'home és allò que li surt del cor. De les intencions dolentes de la gent en surgeixen totes les males relacions amb els germans.
La imatge que Jesús proposa -el menjar que passa pel ventre i surt- és molt gràfica. El fons de la seva resposta, però, és l'important: És el nostre cor el que ens marca en les nostres relacions amb els altres. és el nostre cor el que ens fa anar en contra dels germans, amb robatoris, amb "robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa" com diu el mateix envangeli.
Cuidem el nostre cor. El nostre aliment també, però serà el nostre "aliment espiritual" el que conduirà la nostra relació amb els altres i amb Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario