La unió entre cep i sarments torna a ser el símbol de la unió entre Crist i els seus deixebles.
L'expressió que utilitza l'evangelista -Joan, com sempre tant ajustat amb el llenguatge- va molt més enllà de la proximitat física o ideològica entre Jesús i l'Església.
No es tracta d'estar a prop, o identificat amb les seves idees; ens demana estar en ell.
És una expressió que ens demana casi una identificació total, com només passa entre persones que es coneixen molt i que s'estimen.
Entre les persones, en ocasions, aquesta capacitat no és mutua. Un dels integrants de la parella pot "llegir els pensaments" de l'altra però no a l'inrevés.
Jesús ens assegura que amb ell aquesta relació és recíproca: si esteim en ell, ell estarà en nosaltres. Si nosaltres l'estimem i el coneixem, ell ens estima i ens coneix fins al punt de transformar la nostra vida, de manera que el que vivim és la seva presència enmig del món. Som la seva presència enmig del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario