La trobada entre Maria i Isabel, narrat tant poèticament per Lluc, devia ser un moment amb molta tendresa, amb molta alegria, amb molt d'amor.
Maria, sabent-se encinta, deixa casa seva per a anar a visitar una paretna que està apunt de parir. El primer friut de la Encarnació, de la presència de Jesús en el món, en el seu ventre, és la seva generositat, el seu despreniment.
La presència de Jesús en la nostra vida hauria de tenir efectes semblants. Ha de fer-nos sortir de nosaltres mateixos, deixant les nostres preocupacions, que no són poques, per a assistir a altres, que necessiten la nostra aportació.
Jesús en la nostra vida ens ha de fer "excènctrics", es a dir, centrats fora de nosaltres mateixos, en els altres, els nostres germans que ens necessiten. I no pot ser d'altra manera. El contacte amb Jesús ens ha de fer sortir.
La trobada de dues dones esperant el seu primer fill, devia ser meravellosa; amb tots els maldecaps de ser un embaràs tardà en el cas d'Isabel i de ser una embaràs "imprevist" en el cas de Maria.
La majoria de representacions gràfiques del moment, ens el presenten seriós, com molt ple de seny, i de compostura. Aquesta imatge que acompanya el text pot reflexar aquesta complicitat entre dues dones que han de portar al món uns fills que canviaran la història.
I si deixem entrar Jesús en la nostra vida, també ens la canviarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario