Aparentment, des de l'Edicte de l'mà, l'any 313, es van acabar les persecucions, les matances de crstians, les tortures...
Dic "aparentment" perque sabem que de fet, encara avui, els cristians són perseguits a molts països del món. Segons dades que es van publicar amb motiu de la JMJ de l'any passat, uns 350.000.000 de cristians, 350 milions de cristians són avui en dia perseguits per la seva fe.
Aquestes dades no són tans sols realitats de països llunyans, sinó que també en els nostres àmbits més propers, ens cristians són hostigats per la seva fe, en ocasions ridiculitzats, en ocasions, persqguits i amenaçats.
La nostra fe segueix essent incòmoda per a molts. la nostra fe segueix incidunt en la necessitat de la justícia en el món, en els drets dels nostres germans, els més pobres, els més necessitats.
És per aquesta raó que sempre hi ha qui està disposat a alçar una nova creu per a "crucificar" un cristià, una parròquia, un rector, una religiosa...
És molt fàcil riure les gràcies d'un "follonero" qualsevol que intenta ridiculitzar l'Església cada setmana, en la televisió, en els diaris, a la ràdio, però hem de ser consicents que avui, les creus s'alcen per televisió i per internet, i els claus són "digitals", però també lleven la vida o, si més no, l'alegria de viure d'acord amb els propis principis.
Hauríem de ser valents per a rebutjar aquestes "gràcies", valents per a dir "no m'agrada" davant aquestes burles.
Jesús ens adverteix que no serem diferents del que ell va ser, que patirem com ell va patir si vivim com ell.
Si ens critiquen, ens fan burla, si en definitiva ens persegueixen, serà una bona "pedra de toc" per a confirmar que esteim en la bona línia, que anem pel bon camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario