Molts dels cristians poden dir, amb certesa que ho han deixat tot, com li diu Pere a Jesús en l'evangeli d'avui. Però els que possiblement amb més raó poden dir-ho són els missioners. Heu de perdonar-me que aquests dies estigui tant sensibilitzat amb aquesta qüestió, però els testimonis dels que vos parlava ahir, hi tenen molt a veure.
Els missioners han deixat tot, com van fer-ho els apòstols, i amb les mateixes condicions que els primers deixebles: amb total disponibilitat, sense reserves, sense "bitllet de retorn", per sempre.
Els missioners stan disposats donar la vida. Tota de cop, si cal, com a testimoni de martiri. però també existeixen altres formes de "martiri", el de recomençar cada cop que els superiors o les circumstàncies t'envien a un nou assentament, de de deixar els amics i coneguts, els catecúmens que has iniciat en el camí de la fe, per a retrobar-ne de nous, que encara no saps com t'acolliran, el de reiniciar -altra vegada- obres o inversions per tal que els nous companys de camí puguin viure amb dignitat.
"Mira, nosaltres ho hem deixat tot..." no te to de retert, ni de reclamació, ni d'apuntar drets o mèrits per al futur. és la simple constatació de que hem decidit seguir l'estil de vida de Jesús. Amb tot el que comporta.
La contrapartida, cent per un, és de difícil quantificació, però la generositat tots sabem que provoda generositat, i que els pobres, per més que ho siguin, són les persones més generoses del món.
Que bé, si tots poguessim dir el que diuen els diexebles: "Mira, nosaltres ho hem deixat tot ..."
No hay comentarios:
Publicar un comentario