Les feines del camp, com les del mar, o del de casa, dónen elements a Jesús per a fer-nos comprensible el seu missatge.
Ell, Paraula de Déu, s'encarna en paraula humana, i d'aquesta manera ens la fa entenedora.
D'aquestes tasques del camp extreu aquest exemple que resulta tant clar, i fàcil d'entendre: les sarments, quan no donen fruit, les tallen i les cremen. Les que en donen, les esporguen i en donen més.
Altra vegada posa en les nostres mans, les decicions sobre els homes, sobre les nostres gratificacions o condemnes. Ell no condemna; El Pare tampoc. Con no ho fa l'hortelà quan ha d'esporgar els ceps. El tall i l'esporgada les ha "decidit" la matiexa sarment, amb els seus fruits.
"pel seus fruits els coneixereu" (Mt 7, 16). I, podríem afegir, pels seus "no-fruits", els veureu tirats a una vorera.
Les nostres obres, són els nostres fruits. Si ens mantenim en comunió amb Jesús, les nostres obres seràn "obres de Déu" Si ens creim preparats, capacitats per a obrar per nostre propi, serà quan el fracàs està servit.
Mantenim-nos en Crist. Ell és la nostra força.
No hay comentarios:
Publicar un comentario