Jesús dóna, altra vegada, una clau per al seu seguiment. Torna a ser l’Amor.
Avui ens marca dos elements a considerar: la constància i l’alegria. La nostra condició humana fa que siguem inconstants, com un panell que el vent fa girar, que un simple buf d’aire aconsegueix canviar de sentit. La constància podem dir que és un dels elements que no entre “de sèrie” en el nostre equipament, però el podem incorporar, com a complement. La espontaneïtat en l’amor no és suficient per a Jesús. Tots som capaços de mostrar amor, però ser-hi constants, és cosa més difícil.
La recompensa que ens ofereix és l’alegria. Estimar com Jesús i fer-ho amb constància no és fàcil. Però la contrapartida és immensa, com ho és l’esforç que ens pot suposar el seu seguiment: viure amb alegria, però no una alegria cualsevol: una alegria plena, com la d’Ell. És l’alegria de saber que estas fent el bé, que les teves obres són de l’Esperit i que treballes junt amb altres en el pla de Déu.
En aquest pla, som escollits, cadascun per a una funció específica, especial, d’importància. A alguns no ens és fàcil descobrir que la nostra vida sigui especial, que sigui part del pla de déu, però en podem estar segurs: Déu ens ha posat al món per a ser les seves mans, per a dur a terme la missió que ens encomana: dur tots la seva salvació i el seu missatge: estimeu-vos!
No hay comentarios:
Publicar un comentario