"Me'n vaig, però no vos queden aturats..." Sembla que Jesús, en els darrers ensenyaments, els vulgui dir açò als seus deixebles.
És la gran instrucció del Jesús que torna al Pare, gloriós.
La iconografia ens mostra Jesús mirant en ocasions amunt, en ocasions als amicsm, i en encara altres, mirant al qui el mira, al ulls.
Les tres opcions tenen elements que fan pensar que són plausibles, cercant com devia ser aquell moment amb un criteri únic.
Cap al Pare, és el retorn al lloc d'on va sortir en l'encarnació. El seu recorregut és acomplert; la tasca és acabada. Torn!
Als amics, és la humanitat que ha generat amistat i amor amb els iguals, els que durant anys han compartit patiments i alegríes. Me'n vaig!
A nosaltres, que al cap de vint segles, encara esteim rememorant aquell dia, aquella situació. Aneu!
És el Fill, ofernit al Pare el fruit de l'encarnació. Aquella encarnació que podia semblar un abaixament de Déu sense sentit, ara retorna, ple de glòria al que l'ha enviat. I els primers fruits que pot ofreir són els seus deixebles, que després de la seva passió han recentrat en ell la seva vida amb l'experiència de la resurrecció. I amb aquells primers deixebles, nosltres als que, amb els segles, també ens ha arribat la seva bona notícia, la seva salvació.
I la seva indicació és que aquesta Bona notícia ha d'arribat a tots els racons del món. Ho hem de fer nosaltres. Anar a tot el món i anunciar la seva resurrecció és l'essència de l'Església, el seu fonament més ferm...
No hay comentarios:
Publicar un comentario