En aquell temps, Jesús digué als fariseus:
Hi havia un homo ric que... Lc 16,19-31
Resulta misteriós el fet que, si bé el cor de l’homo deleja la Veritat (només en ella troba el goig de l’alliberament), la primera reacció dels homos davant la veritat sigui una reacció d’hostilitat i recel. Suposo que deu ser per açò que Jesús va idear un recurs capaç d’eludir l’oposició dels seus oients: el relat. Ell sabia que les paraules més captivadores de la llengua son aquestes: “una vegada hi havia...” Sabia que de vegades ens oposem a la Veritat, però ens ès impossible resistir-nos a la narració d’un conte. Hi ha qui diu que si escoltes amb atenció un relat, mai tornaràs a ser el mateix, perque el relat s’introdueix en el teu cor i, com si fos un cuc, acaba mordicant tots els destorbs que obstaculitzen l’acció divina.
Sa veritat causa baralles
D’entrada no sol agradar
Però Jesús em va ensenyar
A mesclar-hi quatre palles
I rebentant-nos de rialles
El cor al punt s’obrirà
Per lo diví propagar
No hi ha rès com ses rondalles
No hay comentarios:
Publicar un comentario