dins nosaltres, com en un pou

Diu Saramago que Déu és dins nosaltres. Jesús a l'evangeli ens mostra que és capaç de treure coses de dins les persones, com de dins un pou, sense corda ni poal. La samaritana no se'n podia avenir, però la veritat és que Jesús li treu una confessió d'esperança que ni ella mateixa esperava: "Se que ha de venir el Messies..."
dins nosaltres i dins les altres hi ha aquesta possibilitat, aquesta realitat amagada que, amb temps i paciència, com la que demostra Jesús, és possible fer sortir. Moltes vegades ni tenin corda ni poal, però com Jesús temin altres eines, la proximitat, la comprensió, la dedicació.
Facem sortir aquesta aigua que ens dóna vida i que ens calma per sempre la set de ser feliços.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                      

Diumenge III de quaresma.

Ara ja no creiem només pel que tu deies; noltros mateixos l’hem sentit, i sabem de debò que aquest ès el salvador del món. Jn 4,5-42

Dentro de nosotros existe algo que no tiene nombre y eso es lo que realmente somos.
José Saramago.

Diu s’historia que un dia, Déu, una mica cansat per els importunis dels homos, decidí amagar-se, per la qual cosa, reuní els seus arcàngels per a consultar a on s’havia d’ocultar:

Un va dir que rera sa lluna, un altre que al fons del mar... Però l’arcàngel Gabriel li va dir:
-. Amagat al cor dels homos, allà no t’hi cercaran -.
                                                                                                                    
Jo crec que açò a lo que José Saramago es refereix, fa molt de temps que ja li varen posar nom, i ès el mateix que els conciutadans de sa samaritana varen sentir.

Tant avui com as principi de sa nostra era, molts d’homos i dones manifesten fam d’espiritualitat. Hi ha com una ansietat, no sempre ben orientada, cap a una amplitud de consciència. Bona part dels homos i dones d’avui i de sempre, volen recuperar a Déu per damunt de lo que durant molts d’anys s’ha identificat amb el nom de Déu: lleis, normes, doctrina no feta carn, paraules alienes a sa vida... Però no per mitjà d’una fe pietosa, fervorosa i devota, sinó per mitjà d’una confiança pragmàtica.

Per tant, si vull ser propagador de sa bona nova dins d’un món en el que els cristians convençuts son minoria, em pens que en lloc de preocupar-me d’estendre coneixements sobre sa vida i miracles de Jesús, m’he d’ocupar de portar amb jo un laboratori de campanya en es que contínuament s’hi elaboren fórmules per experimentar amb aquest “algo” que José Saramago diu que no te nom, i a lo que segurament que Jesús es dirigia quan tractava amb els samaritans que probablement devien practicar sa religió a la seva manera, o talvegada eren ateus o agnòstics.

Podem seguir molts de camins
A s’hora d’evangelitzar
Es tracta de despertar
Lo millor que tothom duu dins
No ès una historia contar
Sinó que ès destapar
El Déu que tots portam dins.

Bep Guàrdia