fer les paus

Divendres I de quaresma.

Vés primer a fer les paus amb el teu germà. Mt 5,20-26

Una vegada, vaig visitar un mestre Budista i li vaig dir: “Permet-me que et llegeixi algunes frases del sermó de la muntanya”.

“Les escoltaré amb molt de gust”, va replicar es mestre.

Vaig llegir unes quantes frases i me’l vaig quedar mirant. El mestre va somriure i va dir: “Fos qui fos el que va dir aquestes paraules, certament que va ser un homo il·luminat”.

Açò em va agradar, i vaig seguir llegint. El mestre em va interrompre i em va dir: “A l’home que va pronunciar aquestes paraules, se’l podria anomenar Salvador de la humanitat”.

Jo ja estava ben entusiasmat i vaig seguir llegint fins al final. Llavors va dir el mestre: “Aquest sermó va ser pronunciat per un homo que irradiava divinitat”.

La meva alegria no tenia límits. M’en vaig anar decidit a tornar una altra vegada i convèncer al mestre budista de que hauria de fer-se cristià.

De tornada cap a casa meva, em vaig trobar amb Crist, que estava assegut junt al camí. “Senyor!”, li vaig dir entusiasmat, “he aconseguit que aquell homo confessi que ets diví!”.

Jesús va somriure i em va dir: “I què has aconseguit sinó fer que s’infli el teu “ego” cristià?”.

Diu l’Evangeli que quan Jesús veié el cobrador d’impostos, tot i que degut a la seva dolenteria s’havia tornat molt petit, alçà els ulls. Tot i ser molt més gran, se’l mirà des de la perspectiva en que l’altre es veiés més gran que Ell. Davant aquesta actitud, ningú s’en surt indiferent.

Cada vegada que em trobo a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, em record de que crec, i just abans he professat, que Jesús, el meu mestre espiritual, ès el fill “únic” de Déu. Cap profeta ès tant fill com Ell. Açò em fa sentir que deixa en una capa inferior a les altres religions. I que hauria d’anar a presentar-me davant els germans d'aquelles religions, mirant-los des de la mateixa perspectiva, amb la mateixa mirada que Jesús mirava. Ja tornaré després a presentar la meva ofrena davant el meu Senyor.

Tant els laics com capellans

Hauríem de cercar ses claus

Que no hem de ser babaus

I hem d’ajuntar ses mans

D’ofrenes fer un descans

Per fer-nos lliures com ses aus

I anem a fer les paus

Amb tots els altres germans

Després presentarem els pans

Ajuntarem totes ses naus

Per del cel trobar ses claus

Fets molt més bons navegants.