casa d'oració o cova

avui ve sa d'ahir.



Divendres VIII de durant l’any.
¿No diu l’escriptura que tots els pobles anomenaran el meu temple casa d’oració?
Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres. Mc 11,11-25


Un guru va quedar tant impressionat dels progressos espirituals del seu deixeble que, considerant que ja no necessitava del seu guiatge, li donà llicència per instal•lar-se en una petita cabana vora el riu.

Cada matí, després d’efectuar les seves ablucions, el deixeble posava a eixugar el seu tapall, que era l’única cosa que posseïa. Però un dia va quedar consternat en veure que les rates l’havien trossejat. Òbviament, va haver de captar entre els habitants del poble per aconseguir-ne un altre. I quan les rates també van fer miques el nou tapall, decidí de procurar-se un moix. S’acabaren els problemes de les rates, però en endavant, a més de mendicar per al seu propi manteniment, hagué de pidolar la llet per el moix.



“Açò de demanar ès massa molest per a jo”, va pensar, “i massa costos per el poble. Hauré de procurar-me una vaca”. I quan va tenir la vaca, va haver de recol•lectar pel farratge per la vaca. “Seria millor que conreés el tros de terra que hi ha al costat de la cabana”, es va dir. Tanmateix, també allò tenia els seus inconvenients, perque li quedava poc temps per a la meditació. Solució: va llogar el servei d’uns mossos que fessin feina per a ell. Ben prest es va donar compte de que era necessari vigilar els mossos, i decidí de casar-se amb una jove que li fes aquesta feina... Naturalment, abans que passés gaire temps, aquell homo tan espiritual va esdevenir un dels homos més rics del poble.

Després d’uns quants anys, va visitar-lo el guru, que quedà astorat de veure una sumptuosa mansió on abans hi havia tant sols una cabana. Aleshores va demanar a un dels criats: “¿Ès aquí on viu un deixeble meu?”


I tot seguit, abans d’obtenir resposta, va sortir de la casa el propi deixeble. “¿Què significa tot açò, fill meu?”, li preguntà el guru.
“Encara que no us ho cregueu, senyor”, li contestà aquest, “el cas ès que no vaig trobar altre manera de conservar el meu tapall”.

Sa pregària ès anar al desert
Fam i solitud passar
Per després regenerar
Practicant amb més encert
I com parlem amb més disert
La gent ens proveirà


Però no ens hem de descuidar
Tornant esperit inert
No importa ser molt expert
Però per religió practicar
I no arribar a degenerar
Un ha d’estar molt despert


Així Jesús tot desllibert
Tot negoci fa escampar
Perque ens hem de despertar
Per seguir el Déu més cert
Així veurem el cel obert
I la pau abundarà.