Quan pensem en primers o darrers, pensem en una llarga cua, en la que ser primer és avantatjós.
L’evangeli te, però, un ordre de valors diferent dels del món. I aquest ordre de valors ens costa d’entendre. La nostra ment no entén aquest canvis de valor que ens fa Jesús. Les condicions per a ser primers per a Jesús són derivades de tenir més... mancances, necessitats, mentre que per al món aquestes són condicions de ser darrers, marginats.
Ens costa, als cristians, posar aquesta escala de valors en el nostre fer diari, atenent primer els que tenen menys materialment.
Potser ens sorprendria el molt que tenen espiritualment i en valors.
Dimecres II de quaresma.
Qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau. Mt 20,17-28
- Mestre, ensenya’m a pregar.
- Idò ja que avui plou, ves a fora, posa’t amb els braços oberts i empara tota la pluja.
8 hores més tard.
- Que t’ha fet sentir aquesta experiència?
- M’ha fet sentir com un perfecte idiota.
- No m’esperava que amb un sol dia fessis tants d’avanços.
Es missatge ja ha esclatat
Ès mal de poder ser entès
Però es secret em pens que ès
haureu experimentat:
Per trobar felicitat
M’he de convertir en no-res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario