La reflexió d'avui ve resumida en una sola frase: "¿Què en traurà un homo d’haver guanyat tot el món si es fa mal o es perd a sí mateix?"
Quantes vegades perden el temps i la llavor lluiant per coses que no tenen valor? Als malalts que tenen poc temps per endavant els fa ganes fer coses que en condicions normals no apreciem: veure una posta de sol, passejar amb els amics, escoltar el vent entre els arbres...
que en treuren de guanyar el món si no podem pareciar aquestes coses? Quina és l'escala de valors de la nostra vida? la proposta de l'evangeli és clara: Qui dóna la vida, no mor per sempre...
Dijous I de quaresma.¿Què en traurà un homo d’haver guanyat tot el món si es fa mal o es perd a sí mateix? Lc 9,22-25
Propongo a tu consideración la siguiente parábola de la vida: un autobús cargado de turistas atraviesa una hermosísima región llena de lagos, montañas, ríos y praderas. Pero las cortinas del autobús están echadas, y los turistas, que no tienen la menor idea de lo que hay al otro lado de las ventanillas, se pasan el viaje discutiendo sobre quién debe ocupar el mejor asiento del autobús, a quién hay que aplaudir, quién es más digno de consideración... Y así siguen hasta el final del viaje.
Anthony de Mello.
S’ego no he d’alimentar
Si al món vull veure sentit
Si jo vull treure profit
De sa vida que em van dar
Aquesta l’he de projectar
Com un trosset molt petit
De lo que ès es gran convit
De la vida més gran que hi ha
Quan jo em solec trobar
Ès quan de jo mateix m’oblid
Bep Guàrdia
No hay comentarios:
Publicar un comentario