Jonàs i la balena

La història sagrada té episodis com el de Jonàs que són fàcils de recordar. Que no vol dir que siguin bons d'entendre. La senyal que Déu va enviar no va ser només al poble de Nínive, sinó al mateix Jonàs. Ell, que no volia anar a predicar la destrucció i anar-se'n en vaixell cap a una altra banda, es va veure naufragat, engulit per la balena i escopit a la platja on no volia anar.

La generació de Jesús demanava una senyal, com ho fa la nostra generació.

Però potser la nostra pròpia pobresa, la manca de laics compromesos, de joves a les comunitats, de preveres i religiosos i religioses que responen generosament a la crida a servir Déu i el món sigui la senyal.

Potser també l'Església ha defugit la seva responsabilitat en anunciar al món que anava malament, que per aqeust camí no va bé. I Déu, en lloc d'avisar "directament" ens envia a nosaltres una senyal.

Cal recuperat l'esoperit profètic en l'Església, cal saber denunciar, defensar els debils, ajudar els marginats, des del respecte, però amb força i decisió.

Després de tot, potser esteim ara dins la balena...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                     

Dimecres I de Quaresma.

A la gent d’aquesta generació, Déu no els donarà cap altre senyal que el de Jonàs.

Quan el savi “assenyala” la lluna, l’insensat es mira la punta del dit.

De senyals açò avui va
I un que fa cara d’ofès
Creis-me açò un senyal ès
De lo que dins sol suportar
Sa cara pot baratar
Però açò no canviarà rès
Creis-me no serveix de rès
De sac vestir-se i dejunar
Si no em deix remodelar
Sa balança “assenyala” es pes
Però lo que més important ès
Ès allò que sol pesar.

Joan Manuel Mercadal Victory