30. Van seguir Jesús. (Mt 4,18-22)

Les eleccions que fa Jesús dels seus col·laboradors són realment estranyes. Segurament a Galilea hi havia escribes, algun fariseu o mestre de la llei de cap obert capaç d'entendre el missatge de Jesús. Però Ell s'acosta als pescadors, gent senzilla, segurament sense estudis, per a escollir els primers a sentir de la seva boca el missatge de la salvació i ser els encarregats d'escampar-lo en el futur.
Sant Pau, en la carta primera als cristians de Corint, ens dóna una gran lliçó: Déu ha escollit els que ha volgut, nosaltres entre ells, per tal de que els poderosos i els savis quedin confosos: res del que facem pot ser per mèrit nostre, sinó per a glòria seva.

Les argumentacions, com els coneixements que tans sols s'aprenen de manera intel·lectual queden en l'àmbit de la raó, però difícilment traspassen a l'àmbit de la vida. El primer cridat, Andreu, que serà també el primer evangelitzador, explicant a Pere, el seu germà el que ha après en el seu encontre amb el Senyor, no te mèrits propis, ni per ser cridat ni per a cridar a d'altres: tot el mèrit és de Jesús, que dóna la primera passa i el prepara i enforteix per que doni les següents. I ho fa tocant el cor, no el cap.

L'evangelista Joan ens diu que Andreu, acompanyant el Baptista, descobreix Jesús i l'acompanya durant tot el dia. Arribat a casa seva, entusiasmat, explica a Pere el que ha viscut. Si la jornada amb Jesús hagués estat "de formació intel·lectual", segurament hauria explicat al seu germà que "les conjectures exegètiques del nou predicador de moda apunten...." però mai l'hauria entusiasmat.

Deixem que el missatge de Jesús ens arribi al cor, després facem una seria reflexió. Però 

hem de procurar que sigui el cor el que es mogui, ui que mogui els nostres germans. No volguem ni entendre tot, ni esperem que tots ho entenguin. Perè intentem que el que nosaltres vivim arribi al cor dels altres.