La paraula "servidor" ha passat de ser sinònim de "aquella persona que serveix" a referir-se a una aparells informàtica de resposta automàtica que ens permeten fer una sèrie de tasques. Les xarxes informàtiques tenen un "servidor" que és el que permet que els altres vagin treballat.
Encara que aquesta definició tant "informàtica" sembli allunyada del món de la pastoral, crec que és d'aquelles que ens pot valer per a fer bones comparacions.
La tasca dels encarregats pastorals, -els preveres, els diaques, els bisbes- hauria de ser molt semblant a la dels "servidors informàtics" perquè aquests en moltes ocasions tans sols canalitzen les potencialitats i les capacitats de treball dels altres, posant-los en comunicació, afavorint que s'assabentin de les necessitats dels altres, i fent possible la resolució de la tasca encomanada. Tot açò sense generar interferències amb la manera de treballar de cada un dels agents, sense que la seva "idea" sigui necessàriament la que tira endavant, ni la seva proposta la que guanya.
Els servidors no tenen coneixement per si mateixos de les necessitats, de les realitats, però estant ben comunicats, tenen la informació necessària per a fer rodar les decisions. Casi mai tenen "perifèrics" per tal d'imprimir, de mostrar resultats. La majoria no te ni teclat per introduir dades ni pantalla per a treballar-hi.
Però són del tot imprescindibles per al funcionament de les xarxes, per a la continuïtat dels diferents elements, que poder ser rellevats o ampliats sense que s'hagi de reiniciar tot el sistema. Amb un bon servidor, la durabilitat i la estabilitat del conjunt va molt més enllà de la cada un dels elements.
Veis?. al final no se si rallam dels capellans i els diaques o dels "servidors informàtics"...
No hay comentarios:
Publicar un comentario