El nostre temps és un temps complex, casi convuls, en el que, a diferència de temps passats la nostra fe és qüestionada i rebutjada. Són molts els que estan es desacord amb les propostes de l'evangeli de Jesús i més encara ens que hi estan amb les propostes que fa l'Església (amb més o menys encert) a partir d'aquest evangeli.
No tots els temps han estat així, però els primers segles del cristianisme eren encara més durs, perquè el fet de confessar la fe en Jesús ressuscitat podia comportat la pròpia mori i posava en risc la vida de la família en moltes ocasions.
Davant aquesta realitat, comparable a la nostra, les actituds dels primers cristians va ser diferent a la dels nostres temps. La nostra tendència és a "combatre" la indiferència amb la distància, el rebuig amb el tancament en les sagristies. Els testimonis dels primers segles ens parlen de ofrena de la pròpia vida per tal d'escampar la Bona Nova. La valentia no els venia de les pròpies forces, sinó de la certesa que els donava la presència de l'Esperit en les seves defenses.
"No es perdrà ni un sol dels vostres cabells" és un pensament mal de mantenir quan veus que et roben la vida. Només la certesa d'una nova Vida per sempre ens pot donar força.
Aprofitem la possibilitat que ens dóna la situació actual de rebuig i d'indiferència. No calen grans exclamacions i defenses apologètiques dels dogmes de l'Església.
Potser serà suficient per fer visible la nostra fe amb fer notar la inconveniència d'emprar el nom de Déu en va ("no hi ha ni Déu..." , "me cag en ...") etc. i demanar que no es facin servir en la nostra presència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario