Es curiós que els evangelis emprin la paraula "talents" per a designar la moneda local, i que nosaltres la facem servir per als "talents" com a habilitats o capacitats de fer una cosa o altra. Ens facilita molt el pas de la paràbola a la realitat. El cert és que tots hem rebut molts talents i que tenim la obligació de posar-los a treballar, amb més o menys encert, però sempre en favor dels altres.
A aquell a qui Déu ha donat més capacitats, l'exigència serà més gran, i encara se l' exigirà més i més.
És una sensació que molts dels laics compromesos de les nostres comunitats han experimentat: Sempre li ofereixen "feina" i servei a aquells que han manifestat la seva disponibilitat per a acceptar els oferiments.
Hem de acceptar els oferiments com a part del camí. El nostre camí cap a Jerusalem. Sabem que Jesús ens va al davant, que Ell ha acceptat tots els envits que Déu li ha fet i que l'exigència ha anat en augment, fins a haver de donar la vida.
Hem de preparar-nos per a afrontar els reptes, les exigències dels nous temps. A pesar del risc a equivocar-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario