La donació del que ens sobra, ens tranquil·litza mentre que l'exigència de la donació de que ens cal per a viure d'acord amb els nostres estandars ens incomoda. La viuda pobre que veu Jesús destaca sobre els altres que fan ofrenes perquè el que dóna li és necessari per a la pròpia subsistència. La diferència entre una cosa i l'altra no és en la quantitat, sinó en la qualitat del que es dóna.
Donar molt, donar poc, és indiferent. Cal considerar de quines coses et prives per tal de compartir. Casi sempre ens miram el nostre donatiu des del punt de vista de la nostra butxaca. Amb els criteris del Regne, hem de mirar la nostra ofrena des de les necessitats dels altres, d'aquells que tenen necessitat, d'aquells amb qui volem compartir.
Quan canviem el punt de vista, quan aprenem a mirar el qui pateix, sense pensar en nosaltres i les nostres necessitats, ens avenim a compartir, no a donar almoina. Compartir te a veure amb justícia. Donar almoina te a veure amb compatir. Les dues opcions volen trobar solucions, però l'almoina es queda en el moment concret, mentre que la Justícia vol eradicar les desigualtats i els motius que les provoquen.
Si arribem a pensar "què necessita?" en lloc que "què em sobra?" començarem a fer camí cap a compartir amb justícia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario