La profecia sobre la destrucció de Jerusalem és un dels moments en que Jesús ens mostra els seus sentiments de manera més planera. Els evangelistes ens ho mostren en poques ocasions, però es fa difícil creure que Jesús no tingués la sensibilitat suficient per a expressar els seus sentiments de manera mot habitual.Plorar, riure són les expressions més humanes que tenim, aquelles que cap animal pot compartir, perquè són expressió dels sentiments.
Jesús lamenta el futur de Jerusalem en un paràgraf que tradicionalment s'ha entès com a profecia del futur bèl·lic de la ciutat, però que pot ser entès també com referida al futur "moral" dels que no han acceptat la seva proposta de vida.
El coneixement, el reconeixement com a salvador de Jesús, ens dóna una pau que de cap altra manera es pot tenir, ens dóna una seguretat que cap altra idea o pensament ens pot aportar. Sense aquest "baluard" el nostre futur és de setge i destrucció, a mercè dels enemics.
Molts no han tingut la possibilitat d'adherir-se a la proposta de Jesús, perquè no l'han coneguda. Aquests poden ser salvats d'altres maneres. Però el plany de Jesús és per a aquests, entre els que ens podem trobar nosaltres, que no han sabut entendre que Déu ens vol salvar.
Aquesta visita salvadora de Déu es pot presentar de moltes maneres i en casi totes ens pot sorprendre. Déu no ve en "papamóbil". Ni en púrpures i brodats. Casi sempre ve pobre, marginat, desatès, ignorant, en soledat...
Intentem que mai se'ns pugui recriminar que "no has sabut reconèixer el moment en que Déu et visitava" i Jesús hagi de plorar per nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario