La resurrecció dels morts és una qüestió que sempre ha provocat polèmica. Ja en temps de Jesús, alguns dels fidels creien en la resurrecció i altres no. A més, les prescripcions sobre la descendència, que obligava a casar les viudes amb els germans del difunt, si n'hi havia, donaven peu a situacions com la que, de manera exagerada, ens presenta Lluc.
La visió de la vida eterna, el cel, el purgatori, l'infern, han estat i son elements de discussió o de discrepàncies. No hi ha acord de com serà en nostre cos gloriós, ni de com ens "relacionarem" uns amb els altres. Ni de quina manera serà la nostra contemplació de Déu.
Déu, aquest Déu de vius, no ens ho ha revelat, perquè no ens cal per a creure. Els detalls de la vida futura no farien més que enterbolir la nostra visió del món present.
Amb una certa frivolitat, alguns afirmen que el Cel serà "avorrit" i que l'Infern serà una "juerga" complerta i inacabable. Els suplicis de la iconografia clàssica de l'infern, amb calderes bullint, amb focs que no s'acaben, i amb l'idea de que la "mala gent" anirà a l'infern, han pesat en aquesta visió.
El cert és que des de la nostra situació en el temps no podem entendre la eternitat, i des del nostre ser mortal no podem entendre el cos glorificat, per molt que ens hi esforcem.
Quedem-nos amb aquesta idea: "Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen"
Facem passes amb Ell, en el nostre "moment" d'aquest món, per tal de compartir amb ell el seu "sempre" de l'altra vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario