Després del Nadal, després de la festa de la Sagrada família, l'Església concentra la seva mirada en Maria. La seva aportació cabdal al misteri de l'encarnació fa que sigui així."Jesús, Déu i Home, fill de Déu i fill de Maria". Aquest és el fonament de la nostra salvació, perquè Jesús mor i ressuscita perquè abans ha nascut com a home.
Sense encarnació no és possible la redempció. Per açò és tant fonamental el paper de Maria.
Podem fer un paral·lelisme entre la disposició de Maria i la nostra disposició interior: Si l'encarnació no hauria estat possible sense l'acceptació de part de Maria de la proposta de Déu, sense la cooperació dels nostres cors, Déu no es pot salvar. Pot, però mai ho farà sense la nostra cooperació.
La presència de Maria en els inicis de la vida de Jesús ens fa evident que el fill de Déu és un home com nosaltres, amb totes les necessitats dels nadons, amb totes seves les fragilitats, amb totes les seves dependències. Ens ressona aquell "no es volgué guardar gelosament..." que ens escriu Pau en la carta als Filipencs. Tota la omnipotència, tota l'existència eterna de Déu, encarnada en un infant que ho necessita tot, que ho inicia tot, que s'ho ha de fet tot.Amb aquesta petitesa assumida, ens apropa a la seva grandesa; amb la nostra debilitat assumida, ens apropa a la seva fortalesa. Assumint la nostra humanitat, ens iguala a ell, ens fa fills de Déu.
Amb tota certesa, la Salvació comença en l'Encarnació. Aprofitem l'ocasió per a apropar-nos a Jesús, ara tant tendre, tant petitó, i en la mesura que l'acompanyem en el seu creixement, ell ens acompanyarà en el nostre desenvolupament de la fe.
Maria ho feu així: ja des d'abans de néixer Jesús, va ser decididament seguidora seva meditant , interioritzant els seus gestos, les seves dites, els seus ensenyaments i el va acompanyar des del Portal fins a la Creu. Ell la va voler tenir al seu costat des de la cova de Betlem fins a la Eternitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario