De la celebració del martiri d'Esteve, poden destacar-se moltes coses, com en poden destacar de la figura del Sant. vull fixar-me en tres: el seu ministeri, el seu testimoni, la tasca de l'Esperit.
Els relats de la institució del diaconat com a servei de les comunitats cristianes ens donen pistes importants sobre Esteve. Home ple de l'Esperit, ben vist entre els seus i de tota la comunitat. El servei de la caritat, el primer encomanat als diaques, reclama aquesta confiança per part de la comunitat que està posant els més necessitats en les mans dels diaques, per al seu acompanyament, per a ser alleujada la seva necessitat. El servei als pobres, juntament amb la pregària i l'anunci de l'Evangeli, és el fonament de la comunitat cristiana.
Els relats del martiri ens complementen aquesta imatge del servei amb la del perdó. saber viure i saber morir sense rancúnia, no és fàcil. Esteva va saber fer-ho, donant així un nou exemple de com hem de ser els que ens deim seguidors de Jesús. Retreure vells errors, recordar equivocacions i ofenses que altres ens han fet patir no és propi dels deixebles de Jesús.
Tant el ministeri que Esteve va viure com el testimoni que dóna amb la seva mort tenen com a arrel i fonament l'acció de l'Esperit. Els relats de la seva elecció i el de la seva mort martirial ens en donen raó. Tota la seva vida era empesa, inspirada per l'Esperit.
Aquest Esperit també ens és donat a nosaltres especialment en el baptisme i en la confirmació. Aquest Esperit al que moltes vegades ofeguem i feim callar, és el que ha de modelar la nostra vida, fent que els nostres fets, la nostra manera de viure siguin coherents amb els dons que hem rebut, amb els talents que hem de procurar que donin fruit.
En el nostre temps, en que no sabem en moltes ocasions que dir, o que respondre, el mateix Jesús ens fa saber que l'Esperit serà el que posarà paraules a la nostra boca, si ens posem en mans de l'Esperit. Si esteim en comunió amb Ell la nostra paraula serà encertada, plena de seny, portadora de pau.
Esteve, patró secundari de la diòcesi de Menorca, és també patró dels diaques permanents de la nostra illa. Que ell ens ajudi i ens acompanyi en el treball de cada dia., i que acompanyi també les nostres famílies, les nostres esposes els nostres fills i filles.
Tant el ministeri que Esteve va viure com el testimoni que dóna amb la seva mort tenen com a arrel i fonament l'acció de l'Esperit. Els relats de la seva elecció i el de la seva mort martirial ens en donen raó. Tota la seva vida era empesa, inspirada per l'Esperit.
Aquest Esperit també ens és donat a nosaltres especialment en el baptisme i en la confirmació. Aquest Esperit al que moltes vegades ofeguem i feim callar, és el que ha de modelar la nostra vida, fent que els nostres fets, la nostra manera de viure siguin coherents amb els dons que hem rebut, amb els talents que hem de procurar que donin fruit.
En el nostre temps, en que no sabem en moltes ocasions que dir, o que respondre, el mateix Jesús ens fa saber que l'Esperit serà el que posarà paraules a la nostra boca, si ens posem en mans de l'Esperit. Si esteim en comunió amb Ell la nostra paraula serà encertada, plena de seny, portadora de pau.
Esteve, patró secundari de la diòcesi de Menorca, és també patró dels diaques permanents de la nostra illa. Que ell ens ajudi i ens acompanyi en el treball de cada dia., i que acompanyi també les nostres famílies, les nostres esposes els nostres fills i filles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario