17. Sant Antoni

Lovis Corinth. Detall de "Les temptacions de Sant Antoni"

Les temptacions de Sant es representen habitualment per  personificacions del diable, per dimonis  que l'envolten i que intenten de fer-lo caure en els seus paranys.
Amb tot, hem de pensar que el diable, el maligne te moltes maneres de fer.se present en la nostra vida, de posar-nos en un camí que no és els dels valors del Regne.
La dificultat dels nostres temps és, possiblement, reconèixer el mal entre les múltiples formes en les que es pot presentar. De fet, tota absència de bé és presència del mal. 

D'aquesta manera hem de prendre consciència de que les nostres accions poden ser font de mal, o les nostres omissions poden ser fruit del mal. No fer el bé és una manera de fer el mal, encara que ens costi d'entendre.
Evidentment podem fer el mal de manera activa, però d'açò generalment en som més conscients. El que més ens costa és perdre consciència de que el bé que deixem de fer, és font de mal.

Segurament Antoni, al desert, tingué moltes opcions de a desistir dels seus propòsits, per a deixar el seu camí, de deixar-se vèncer per aquestes propostes del maligne, vestides de mil maneres diferents. però també tingué les eines necessàries per a fer front a aquestes propostes. La pregària, la proximitat amb Déu, són aquestes eines, quer també tenim a la nostra disposició, encara que no les utilitzem massa.

Tan sols amb d'aquestes podem viure les crides que ens fan els evangelis: "Ven tot el que tens i done-ho als pobres." Antoni, ho va saber fer.