13. Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut. (Lc 3, 15-16.21-22)

Després de la manifestació als savis , que ens proposen veure Jesús com a salvador del món sencer, i no tant sols dels jueus, una nova manifestació de Déu. Davant el seu poble, davant els que esperen i cerquen el Messies, Déu parla en favor de Jesús, anomenant-lo Fill estimat.
Fins a aquell moment, tant sols els que eren moguts per l'Esperit podien veure en Jesús l'enviat de Déu: No havia fet encara res -d'ençà el seu naixement, amb l'estel, els àngels, etc.- que faci pensar que és enviat de Déu.
Llavors Déu repeteix en el Jordà el que al final de l'Èxode va ser la salvació: el pas pel jordà va suposar per als jueus que havien sortit d'Egipte la presa de possessió del que havia de ser la seva terra. Amb lluita, amb patiment, però amb l'ajuda de Déu.
En el Jordà, Jesús deixa darrera l'anonimat i s'endinsa en el que serà el seu ministeri públic, la seva tasca de predicació de testimoni i de donació de la vida. Déu el presenta com a Fill Estimat. Ara ens toca a nosaltres reconèixer-lo com a Fill de Déu i germà nostre.

Aquest pas, aquest moment de deixar enrere l'anonimat i iniciar el testimoniatge ha estat també el nostre baptisme. Encara que fóssim  ser batejats de petits, en aquell moment quedem constituïts com a testimonis de Crist, testimoniatge que a mesura que creixem en la fem hem d'assumir i aprofundir.
El baptisme, el nostre pas del Mar Roig, el nostre moment d'entrar en la Terra promesa, la premonició de la mort i resurrecció de Jesús... bons elements per reflexionar la nostra fe i el nostre compromís.