El compliment de les escriptures, de les promeses de Déu al poble d'Israel era en temps de Jesús una de les mes grans expectatives i esperances que tenia la gent, més considerant que políticament estaven sotmesos al domini romà.La presentació de Jesús en la sinagoga, segurament no va ser novetat. Com a jueu adult, devia ser habitual veure'l allà. Potser també que llegís alguns textos.
Almenys dues coses van causar sorpresa aquell dissabte: la primers a nosaltres ens pot semblar intranscendent però als jueus del S. I no: es va asseure. Tan sols els mestres reconeguts s'asseien per impartir les seves classes, o per a instruir els seus alumnes o deixebles. El fet que Jesús s'assegui significa, per als jueus, que se sent dipositari d'una autoritat que ells no coneixen, que qüestionen. No es estrany que tots els ulls estiguessen fixos en ell.
La segona acció que va causar estranyesa és que, amb aquesta autoritat, digui que en ell s'acompleixen les profecies d'Isaïes. Declarar-se ungit del Senyor, disposat a portat la llum, la llibertat, es pràcticament manifestar-se com a Messies.
A les nostres assemblees proclamem aquest text i l'hem de saber encaixar en la nostra vida. L'escena que es dibuixa s'assembla prou a les nostres celebracions de la Paraula, a la primera part de la eucaristia, amb les lectures i l'homilia.
Nosaltres també, com Jesús i amb Jesús, som enviats a portar als cecs la llum, la llibertat als oprimits, la bon nova als pobres. I, com Jesús hem rebut l'Esperit, en el baptisme, que ens fa fills de Déu i ens dóna les forces per a dur endavant aquesta tasca.
Potser ens manca consciència d'aquesta filiació, d'aquestes forces i d'aquest encàrrec. Potser hem de prendre'n consciència i, amb valentia, fer, com Jesús, una passa al front, començant una "vida pública" que faci moure la nostra societat, el nostre entorn.
No hay comentarios:
Publicar un comentario