Per un moment sembla que Jesús es retira, vist el que ha passat a Joan, però realment no es així. A part de donar compliment a l'Escriptura, Jesús fa, com tantes vegades, una aturada en el seu recorregut, per tal de prendre forces i tornar a l'acció.Des del moment en que Joan és empresonat, Jesús assumeix la tasca de predicació, d'anunci del Regne que ha de venir, reclamant la conversió per tal de ajustar la nostra vida a les exigències del Regne.
Esteim davant el relleu entre Joan i Jesús. Com a les curses atlètiques, el segon rellevista aprofita la feina feta pel primer, i hi aboca tota la seva capacitat, tota la seva manera de fer. Entre Joan i Jesús, el relleu també és així. De fet, Jesús, en les seves primeres manifestacions públiques tant sols repeteix el missatge de Joan. Serà després que anirà aprofundint aquest missatge, afegint el seu segell personal de Fill de Déu, i augmentant les exigències per tal de viure d'acord amb els valors del Regne que proposa.
Jesús acompanya el seu missatge amb obres, guarint els malalts, alleujant els que pateixen. La gent, veient en ell la salvació de Déu, el segueix; veient la coherència entre la seva vida i la seva obra i la seva paraula, el segueixen com ja havien fet amb Joan.
La nostra Església te vocació de "corredor de fons", però li manquen les habilitats dels "rellevistes" per tal de continuar la tasca iniciada amb anterioritat per altres, i afegir cada un les pròpies capacitats. En ocasions ens sembla que en lloc de compartir cursa, competim en una cursa. Ens manca la capacitat de donar el relleu, i també de demanar-lo. Qui pot fer un servei, s'ha de oferir per fer-lo; qui l'ha fet durant molt de temps, posant-hi tota la seva capacitat i habilitat, arribat el moment, pot demanar que el rellevin. Llavors un i altre, rellevador i rellevat, han de córrer plegats durant un tram de cursa per a finalment cedir les responsabilitats.
Si som capaços de fer-ho, la nostra eficàcia creixerà, la nostra credibilitat també.
No hay comentarios:
Publicar un comentario