És facil no saber o no poder trobar paraules per pregar. En ocasions no sabem què necessitem, o no en volem ser conscients.
Jesús ens mostra la seva pregària.
Per a poder-la dir, cal sentir-nos fills, que si no malament podem anomenar Déu com a Pare. I sentir-nos fills, vol dir ser germà de tots...
També hem de voler acceptar la voluntat de Déu, encara que no sigui la nostra. I casi sempre que volem pregar sol ser per demanar que Déu faci la nostra voluntat...
En ocasions, la pregària més sencilla és la mes mala de dir.
Posar-ho tot en mans de Déu, sentit últim de la pregària, ens ajuda a viure millor, "els dies no són feixucs" com diu el nostre glosador.
Dimecres XXVII de durant s’any.Bep Guàrdia
Senyor, ensenyeu-nos una pregària.
Pregària ès un modo de fer
Que ens dona veu o ens deixa muts
Però si xerram ès sense embuts
Quan sa paraula efecte te
Dins aquestes actituds
Es dies no son feixucs
Ni amb es cos fet malbé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada