Davant les demostracions més incontestables, encara ens estestam en demanar confirmacions. Si Jesús treu dimonis, no serà més dimoni que els altres?
En Bep, glosador, reflexions avui sobre el desig. Ens recorda la etimologia, i (com no) ena birnda la seva glosa.
Sa paraula desig, ve des llatí vulgar desidium ociositat, desig, libido. Desidium, ve des llatí clàssic desídia ociositat, vessa. I sa seva arrel ès es verb desidere Estar assegut, detenir-se. Per altre banda, sa paraula desiderare, enyorar, anhelar es compon de sidus, sideris “astre” amb es prefix de, prové de sa llengua religiosa augural tal com es verb considerare “mirar els astres, contemplar”. De - siderare, per tant, podria significar originàriament “deixar de contemplar, deixar de veure”.
En canvi, sa paraula entusiasme, ès molt activa, duu a Déu dintre: “en + Theos”
Divendres XXVII de durant s’any.
D’altres, li demanaven que demostrés, amb un senyal del cel, que venia de Déu.
A jo em fa bastanta por
Aquest desig insistent
Per fer fugir lo dolent
Deman a Déu de tot cor
Que ens posi al cor i a sa ment
S’entusiasme suficient
Per fer créixer tot lo bo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario