La nostra imatge de Déu.

La imatge que en ocasions donem de Déu des de les "religions oficials" fa molt poca justícia a la grandesa de l'amor de Déu. En ocasions, fins i tot Jesús, l'únic que coneix el Pare, també ens sorpren, com avui, amb aquesta verssió de la porta estreta per a entrar al Cel. Sembla mostrar-nos un Déu exigent, poc comprensiu amb les nostres flaqueses: "No se d'on sou..."

En el fons és un advertiment: no us penseu que ho feu tot bé i que "teniu el cel guanyat": en vindran molts que, sense que sapigueu per on, us passaran davant, perque el Regne... és així.

La lògica dels "balanços" entre faltes i bones obres no val per a Déu. Hi ha d'haver una experiència personal, una adhessió a Jesús, no només haver sentit els seus ensenyaments.

Tampoc altres grups religiosos tenen millor nota en la presentació de Déu. Tots ens feim una mica una imatge a la nostra mida. I ens quedem molt curts.

En Bep ens proposa avui una rondalla que ens pot ajudar a veure-ho.

Joan Manuel Mercadal Victory

                                                                                                                          

Es meu amic i jo, vàrem anar a la fira. LA FIRA MUNDIAL DE LES RELIGIONS. No era una fira comercial. Era una fira de la religió. Però la competència era tant ferotge i la propaganda igual d’estruendosa.

A l’“stand” Jueu, ens varen donar uns fulletons en els que es deia que Déu es compadia de tothom i que els jueus eren el seu poble escollit. Els jueus. Cap altre poble era tant escollit com el poble jueu.

A l’“stand” musulmà, vàrem sebre que Déu era misericordiós amb tots i que Mahoma era el seu únic profeta. Que la salvació s’obté escoltant a l’únic profeta de Déu.

A l'“stand” cristià, vàrem descobrir que Déu ès amor i que no hi ha salvació fora de l’esglèsia. O s’entra a l’esglèsia, o es corre el perill de la condemnació eterna.

Quan vaig sortir, vaig demanar al meu amic: "Que penses de Déu?" "Que ès intolerant, fanàtic i cruel", em va respondre.

Quan vaig arribar a casa, li vaig dir a Déu: "Com suportes aquestes coses, Senyor? No veus que han estat emprant malament es teu nom durant segles?"

I em va respondre Déu: "Jo no he organitzat aquesta fira. Fins i tot m’hauria fet vergonya visitar-la."

Dimecres XXX de durant s’any.
Vindrà gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula en el regne de Déu.


Déu a tothom convida.
Un per un crida sa gent,
Tant si ès catòlic creient
O qui malvivint agafa el sida.
També envia sa crida
A religions d’orient,
A qui agnòstic es sent,
Com sant Tomàs creu que ès mentida,
Passant per porta d’una mida
Que no hi passa amics ni es vent.
Hem de tenir molt present
Vindrà gent d’orient i occident
Per gaudir es banquet de sa vida.

Bep Guàrdia