La cara que poso, és senyal des meu estat d’ànim, que és el “principi” que genera la força que em fa posar la cara que sigui; Es penell, assenyala d’on ve es vent, que és el “principi” que fa girar es penell en qüestió cap a la direcció d’on ve aquest vent; Es sagraments, son senyals sensibles d'un efecte interior i espiritual que Déu obra en les nostres ànimes, aquest efecte interior, és el “principi” que genera la força que fa, per exemple, que pugui ajuntar es mots que configuren aquestes glosses (que només son senyal de l'esmentat principi).
Per tant, es senyals, sempre formen part intrínseca d’un principi del qual en depenen totalment, i, sense aquest principi, els senyals en qüestió, no existirien.
No ens hem de deixar, idò, enlluernar per els senyals, més bé ens hem d’esforçar per descobrir quina força és la que els genera, per aprendre a aprofitar-la en bé de tothom, com es molí de vent que no s’enlluerna amb sa preciositat des penell, sinó que aprofita sa força que fa que es penell acompleixi sa seva funció, per convertir-la en l’electricitat de la que ens servim per a millorar sa nostra qualitat de vida.
Dilluns XXVIII de durant l’any.
A sa gent d’aquesta generació, Déu no els hi donarà altre senyal que el de Jonàs.
Oh Senyor us deman a vós
Es do de sebre contemplar
Tot allò que al món hi ha
No em deixeu ser presumptuós
Déu és més fàcil de trobar
En lo més senzill que un fa
Que amb un senyal ostentós
No hay comentarios:
Publicar un comentario