Ahir va ser un dia complicat. La campanya del DOMUND, que com a director del Secretariat de Missions me correspon dur a terme, va fer que no tingues temps ni de penjar la glosa d'ahir. Us la posaré avui. Millor tard que mai.

Diumenge XXIX de durant s’any.
Hem de pregar sempre, sense perdre mai s’esperança.

• Per aquells que cerquen sa pau (Déu) i no la - el troben, que d’alguna manera i com bonament saben, “preguen”:

“Vostè perdoni”, li va dir un peix a un altre,

“Es vostè més vell que jo i amb més experiència. Probablement, podrà vostè ajudar-me. Digui’m: A on puc trobar l’Oceà? L’he estat cercant per totes parts, sense resultat”.


“L’oceà”, va respondre es peix vell, “es a on ets ara mateix”.

“Açò? Però si açò no ès més que aigua... Lo que jo cerc ès l’Oceà”, va replicar es peix jove, totalment decepcionat, mentre s’en anava nedant a cercar a un’altre banda.


"Deixa de cercar, petit peix. No hi ha res que cercar. Només has d’estar tranquil, obrir els teus ulls i mirar. No pots deixar de veure’l."

Sembla que hi ha estampida
Tothom fuig de qui ens ha creat
Com es peix ens hem portat
Que tot li sembla mentida
De s’oceà pot haver renunciat
Però seguirà banyat
De s’aigua que li dona vida.

Bep Guàrdia