És un dels fragments de l'evangeli que sorprenen per la intensidat amb que Jesús expressa un estat d'ànim poc habitual en ell: una ansietat, una certa indignació... el Jesús que esteim acostumats a sentir que ens dóna pau, serenor, que ens demana mansuetut, avui no el trobem. Vol veure cremar la terra! ha vingut a portar divisió!

Però el foc pot ser senyal de recomençar, de llevar tota la brutícia. Per fer net una vorera de paret o una síquia d'abatzers, el foc és la millor manera.

Tampoc vol la pau esmorteida de deixar estar les coses com sigui que estan basta no fer res poer canviar-les. Per açò uns i altres divergim d'opinions, per fer camí, per començar noves tasques, per renover-nos.

En aquest sentit, i no en el finals apocalíptics, hem d'entendre el misatge d'avui.

Joan Manuel Mercadal Victory

                                                                                                         

Dijous XXIX de durant s’any.

He vingut a calar foc a sa terra. Com voldria ja veure-la cremar.

Per el Regne descobrir
S’ha de formar un estropici
Un foc dintre tindrà inici
Un gran incendi produir
A açò bateig se li pot dir
Que només serà un indici
Que tot es nostro món fictici
A cendra s’ha de reduir

Aquí es comença a instituir
Un regne a on un no frisi
Ni en tengui cap desfici
Per ses butxaques omplir
I amb es més voler tenir
Un ja més no hi tropissi
I a més ja s’únic "vici"
Sigui el Regne posseir.

Bep Guàrdia