Dijous XXV de durant s’any.
Joan, jo el vaig decapitar. Però aquest de qui sent a dir tot açò, qui ès? (Lc 9, 7-9)
Un dia, un màgic, es va trobar amb Jesucrist vora el riu i, tirant la seva estora damunt l’aigua, hi va pujar i va dir: “Oh mestre, anem a resar junts”.
I Jesús li va dir dolçament: “Amic, perque et comportes com un venedor en el mercat d’aquest món? I després va afirmar: Ho fas a causa de sa teva debilitat”.
Dit açò, va llençar el seu mantell a l’aire, i estant volant, hi va pujar damunt.
Allò, era molt més de lo que el màgic podia fer, de manera que aquest, es va quedar en silenci.
Volent-se guanyar el seu cor, Jesús li va dir: Amic, un peix pot fer lo que has fet tu, i una mosca pot fer lo que he fet jo. Lo vertaderament essencial, és superior a tot açò, i d’açò, és del que ens hem d’ocupar.
Per a Jesús coneixer-ló,Bep Guàrdia.
He seure i observar
Es meu cos deixar vibrar
Amb tota sa creació.
Perque ès una sensació
Que s’atenció no sol cridar
Ès com s’estrella polar
Que fa molt poca claror
Però tant pobre com senyor
Tothom amb ella es sol guiar
Per el Nord poder trobar
I anar amb es rumb millor.
I nosaltres? ens acostem a Jesús per veure un prodigi, o busquem realment ser acompanyats en el nostre camí de salvació?, en el nostre procés de conversió? realment volem veure Jesús? si és així, ho podem fer en molts germans que pateixen, que necessiten el nostre compromís amb ells i amb él món. En ells el veurem a Ell, com feia Teresa de Calcuta. ... i els homes d'aquest món veuran, en les nostres actituts, Jesús present. Aquesta ha de ser la nostra guia, el nostre Nord.
No hay comentarios:
Publicar un comentario