...i avui, història i glosa

Ahir en Bep ens oferia una rondalla i una glosa; avui ens fa un trosset d'història i una glosa.

 

Ramon Llull, duia una vida sencillísima en una petita cabana al Puig de Randa. Una nit, estant a fora l’ermità, va irrompre un lladre a sa cabana, es qual, quan va descobrir que no hi havia allà rès que robar, es va endur una bona decepció.

Quan Ramon va tornar, va sorprendre el lladre “in fraganti”.
- T’has pres moltes molèsties per visitar-me.
Li va dir al rater.
- No t’hauries d’anar amb ses mans buides. Per favor, emporta’t com a regal els meus vestits i la meva manta.
Totalment desconcertat, el lladre va agafar ses robes i se'n va anar. Acte seguit, Ramon es va seure despullat i va pensar.
- Pobre homo, com m’haguera agradat poder-li regalar sa riquesa que em deixa desprendre'm de les coses.

Diumenge XXV de durant s’any.

No podeu servir Déu i ses riqueses.


Quan un viu profundament
Sa vida haurà girat
Per viure amb austeritat.
Però desgraciadament
No sempre viure senzillament
Comporta profunditat.
Quan s’evangeli un ha trobat
Canvia tot es raonament
Per de Déu fer-se servent
Que ès sa major prosperitat.

Bep Guàrdia

... i és que les dualitats són molt complicades. "no podem ser a missa i repicar"; però tampoc podem ser (o dir que som) creients i oprimir els nostres germans, els d'aprop, amb condicions laborals injustes, amb injustes maneres sobreviure, ni els d'enfora, amb un comerç internacional bassat en el lucre dels intermediaris i la ruina que manté esclavitzats els procuctors. Etc.

En un món que es diu civilitzat (i en moltes ocasions cristià) som molts els que volem servir dos deus... o més de dos.