Avui, dues gloses...

Els dies passen que brunyen... Ja som La Mare de Déu de Gràcia. Final d'estiu, principi de curs, recomençar de tantes coses i inici d'algunes altres. Cavalls, crits, festa; Pregària, Silenci, Festa.

Ahir no vaig compartir la glosa del dia. Us pensareu que en Bep Guardia no és un homo sèrio, i qui no ho és som jo.

Avui, dues gloses.

Dimarts XXIII de durant s’any.

Passà tota sa nit pregant Déu. Després n’elegí dotze i els hi donà es nom d’apòstols. (Lc 6, 12-19) 

Sempre he de treballar
Com si sense s’actuar meu
Sigui llarg o sigui breu
Rès en hagués d’avançar
I maldar a tenir clar
Que tot en depèn de Déu

i ara la d'avui...

El naixement de la verge Maria.
Ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant. (Mt 1, 18-23)

No em fic pedres a n’es lleu

Procur repartir alegria

I si a qualcú corregia

Jo procur ser bastant breu

I també jo com Maria

Vull ser portador de Déu