el pecat i el seu origen (etimològic)

En Bep, ens proposa avui una reflexió sobre el pecat i la seva penitència, com sempre, ben ritmat.

Dijous XXIV de durant l’any.
Has vist que aquesta dona estima molt, i ès que eren molts els pecats que li han estat perdonats. (Lc 7, 36-50)


Amics sa paraula pecat
Des mot “pod” ve en descendència
Que ve de peu, i en conseqüència
Vol dir "peu que ha trevalat".
I jo aquí ja m’he fixat
Que si un te intel•ligència
En que a caure te tendència.
Amb intenció no ha tropissat:
Per açò l’han perdonat
A més li han donat llicència
Perque ara amb més prudència
Camini just que s’hagi alçat.
I ara jo m’he demanat
Qui ha de mester més penitència?
Qui tropissa amb insistència
O qui mai ha tropissat
Perque mai s’ha arriscat
I te poca resistència?

Bep Guardia


Per pensar-hi un poc més...



Com molt bé ens diu la glosa, "pecat" te la seva arrel etimològica en “Pod”, “peu”, “pecco” (contracció de 'pedico', de la mateixa arrel que "pedicura"), “tropissar”. I d’aquí, cometre una falta.

Es “perdó”, és una cosa molt gran, perquè es sufix “on” (en castellà) te un valor augmentatiu. (p. Ex. Barrigón, cabezón etc.)

Es perdó, és una cosa per donar, idò ve de l’arrel llatina “par donare”
Com molt bé ens mostra Jesús a l'evangeli d'avui, la mesura de la gràcia és en funció de la del perdó rebut. "aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats" ...

En un altre lloc diu l'Evangeli: "com jutgeu sereu jutjats", per tant, essent generosos amb el perdó als altres, ens esteim "preparant" el nostre propi perdó. “és més ric el que dona que el que rep”. Per tant, hem de perdonar generosament.