Imaginem que sa vida és com un autobús passant, per exemple, per una vall dels Alps, on el paisatge de llacs, rierols i muntanyes de teló de fons és preciós. I dintre de l’autobús hi som tots nosaltres amb les cortines tancades per que tenim prou feina repartint-nos la propietat de les terres que esteim travessant...

Dimecres XXV de durant s’any.

No prengueu res per es camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni doblers, ni un altre vestit (Lc 9,1-6)

Quan en duem poc equipatge
Es cos va alleugerat.
Al•lots: amb sa gravetat
Hem de lluitar tot es viatge,
Uns gaudeixen es paisatge
I d’altres sa propietat.

Bep Guàrdia

Els que hem fet l'experiència del Cami de Santiago podem entendre, potser amb més claretat, la importància d'anar lleugers. En vida, la "motxilla" moltes vegades no l'escollim nosaltres, sinó que ens la donen i en moltes ocasions ens l'omplen. I no hi podem fer res.

Facem l'esforç de no afegir-hi res de part nostra. Possiblement amb açò serà suficient per a fer un bon camí. No es tracta de carregar els altres... i anar amb els mans a la butxaca!!

Que durant el dia, disfrutem del paissatge. Ja discutiran altres per la propietat!!