Ho hem vist durant l'Advent. Maria, amb el seu "si" ha fet possible l'encarnació. Avui la trobem meditant tots els esdeveniments que succeeixen al seu voltant, al voltant de Jesús. La interiorització de Maria, com tantes coses, ens és un exemple. En un món que passa per damunt de tot o casi tot sense parar, que esborra del mapa tot el que suposa esforç i constància, Maria ens mostra com Déu ens vol, com Déu vol que siguem.
L'Evangeli ens mostra una Maria callada, discreta, que repassa en el seu interior allò que li succeeix. Així pot ser la primera seguidora de Jesús, ja des del naixement.
La seva actitud és mostra de l'equilibri entre la vida activa i la vida contemplativa, entre la acció i la pregària, entre la lluita en el món i la pau en el recés.
No ens podem pensar que la vida d'una mare (ni al segle I ni al XXI) sigui senzilla, plàcida i avorrida. La tasca diària, dur una casa, cuidar el marit i el fill, no devia ser fàcil, menys encara fora de casa.
Però així i tot troba temps per a la contemplació, per a la reflexió, per a la pregària.
Nosaltres, amb totes les coses que ens ajuden en la nostra feina, ens sembla que no tenim temps...
- Feis-nos, Senyor, capaços de contemplar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario