benaurat...

IV Diumenge del temps ordinari.
Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel ès per a ells...
Feliços voltros quan, per causa meva, vos ofendran, vos perseguiran i escamparan contra voltros tota casta de calúmnies. Mt 5,1-12a


- Jo abans estava completament sord. I veia sa gent, dreta i donant tota casta de voltes. - Li deien ball -. A jo em semblava absurd... fins que un dia vaig sentir sa música. Llavors vaig comprendre lo bella que era sa dansa.


Ara veig s’ absurda conducta dels sants. Però se que el meu esperit ès mort. De manera que suspenc es meu judici fins que estigui viu. Tal vegada després comprengui.


Veig també s’ absurd comportament dels que estimen. Però se que el meu cor ès mort. De manera que en lloc de jutjar-los, he començat a pregar per que un dia el meu cor arribi a viure.


- L’espòs: - Saps estimada? Faré molta feina i algun dia serem rics.
- L’esposa: - “Ja som rics, estimat. Ens tenim l’un a l’altre. Tal vegada algun dia també tinguem doblers.

Crec que el Regne del cel
De sa vida ès es convit
On tot es troba polit
I dolç com si fos sa mel
I en que sembli que està molt dit
Feliç el pobre en l’esperit
Per ell ès el regne del cel.

Bep Guàrdia