Prengué els cinc pans i els dos peixos, i aixecant els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i els anava donant als deixebles perquè els fossin servint. També va repartir entre tots els dos peixos. Mc. 6:34,44
Un dia, un rabí, es va trobar Jesús vora es riu Jordà i, llançant sa seva estora a s’ aigua, s’hi va posar damunt i va dir: “Oh mestre, anem a resar junts”.
I Jesús li va dir, “perquè et comportes com un venedor as mercat d’aquest món? Ho fas a causa de sa teva debilitat...”
Dit açò, va llançar sa seva estora a l’aire, es va pujar a ella volant i va dir: “Puja aquí, perquè sa gent pugui veurer-nos.”
Però allò, era més de lo que es rabí podia fer, de manera que es va quedar en silenci. Volent guanyar-se el seu cor, Jesús li va dir: “Rabí, un peix pot fer lo que tu has fet, i una mosca pot fer lo que he fet jo. Lo verdaderament essencial ès superior a tot açò, i d’ açò ès de lo que ens hem d’ocupar.
Es que va titular-ho
Molt bé ho va sabre enramar
Però quan va redactar-ho
Res de multiplicació
A n’ es text hi va posar
Es miracle que va passar.
Mes que sa multiplicació
Va ser treure des sarró
Lo que cada u duia per menjar
Llavors tant en va sobrar,
Que per més tard van guardar-ho.
Jo no vull desmentir-ho,
Només vull accentuar
Que lo més important que hi ha
En ses fetes del Senyor
Ès que tota explicació
Sempre la sol practicar.
I amb dos peixos i poc pa
Ell no es podia posar rodó;
Així i tot va compartir-ho
I els altres el van copiar.
Amb noltros també sol passar
Cada u amb un tros petitó
Sol omplir un petit racó
I entre tots ho fem abundar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario