El seu marit Josep, com era just i no volia posar-la en evidència, va resoldre repudiar-la en secret. Mt: 1,18-23
Ell aixeca de la pols el desvalgut, dels fems fa pujar el pobre. Salm 113.
Sempre solec fer propaganda dels avantatges emocionals que experimenta es cristià. Des ventall de possibilitats de ses que un ès dotat quan s’abandona a n’ aquesta manera de fer tant espontània, silvestre, natural, i que massa vegades cataloguem de sobrenatural...
Però no deixa de ser cert que per aconseguir aquestes avantatges, no les hem de desitjar, perquè només son es fum des caliu que les genera. Em penso que açò ès lo que van anar experimentant Josep, Maria, Jesús i bastants d’altres personatges bíblics; i noltros si volem.
Em sembla molt significativa sa postura allargada que adopta es candidat quan ès ordenat clergue, perquè allargat entre sa pols, es fems, s’ humus (que paradoxalment, essent sa part més fastigosa de sa terra, ès sa més fèrtil), ès s’ única manera possible de poder ser rescatat. Com lo que deia s’ altre dia rallant d’en Liu Xiaobo, que es que no sap nedar, només sura quan deixa que es seu cos s’enfonsi.
Bep Guàrdia
A Josep no el va complaure
Tenir que afrontar sa vida.
Estimar Maria sense mida,
D’entrada, es cos el maura,
Però açò en ès s’eixida.
Sa millor lliçó de sa vida
Crec, amics, que n’ès es caure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario