Maria, sabent que espera un fill pren la decisió de sortir de casa seva i anar a acompanyar la seva parenta Elisabet. Es poden pensar moltes causes per a aquesta estranya decisió, molts components que fan anar fora vila a casa de la parenta.
Pensant en Maria com a exemple de la nostra vida cristiana, hem de veure en el seu desplaçament un element que hem d'incorporar al nostre quefer: posar els altres en el centre de la nostra vida.
Pensant en Maria com a exemple de la nostra vida cristiana, hem de veure en el seu desplaçament un element que hem d'incorporar al nostre quefer: posar els altres en el centre de la nostra vida.
Aquest "descentrament", aquest deixar que els altres siguin els importants només es pot explicar amb la presència de Jesús en la pròpia vida.
Quan donem entrada a Jesús en la nostra vida hi ha coses que quedes fora, o almenys queden allunyades del centre, per exemple: l'egoisme, la prepotència, la fúria i els "malsmodos", etc.
A la vegada, altres elements o maneres de fer prenen protagonisme: la generositat, la recerca de la justícia, l'austeritat, la necessitat d'anunciar a altres la nostra descoberta, etc.
L'excursió de Maria a casa d'Elisabet és un resum de totes aquestes coses. És posar Déu, Jesús el seu enviat, en el punt de referència, en l'eix de la vida, de manera que les altres coses girin voltant aquesta.
Així, els nostres germans seràn primer que nosaltres, les seves necessitats abans que les nostres, les seves mancances cobertes en primer lloc. Cercar la justícia per a tots serà la nostra prioritat, de manera que, amb Déu en el centre, construirem el Regne.
Així, els nostres germans seràn primer que nosaltres, les seves necessitats abans que les nostres, les seves mancances cobertes en primer lloc. Cercar la justícia per a tots serà la nostra prioritat, de manera que, amb Déu en el centre, construirem el Regne.
No hay comentarios:
Publicar un comentario